Emprendre en temps de coronavirus.

Què ens suggereix la paraula emprendre? Il·lusió, entusiasme i sobretot, llibertat. Encara que al mateix temps ens evoca risc, incertesa, inseguretat … en definitiva, por al fracàs. Llibertat versus por. I en aquestes estem des de fa gairebé un any. I si la decisió no fos de per sí ja prou complicada, fa acte de presència una artista convidada totalment inesperada: la pandèmia. Boom, una combinació explosiva.

Però anem per parts. En realitat, per què volem emprendre? Ens encanta la nostra feina. De fet, no sabem fer una altra cosa. Però també ens encanta la llibertat. Llibertat entesa com ser fidels als nostres valors, escoltar al nostre cor i també als nostres instints. A escollir què volem sacrificar i què no (perquè admetem-ho, per molt que siguem fans de el moviment #yonorenuncio del Club de las Malas Madres a dia d’avui, no ens queda més opció que renunciar a alguna cosa). La possibilitat de poder viure d’allò que ens agrada, aportant valor al nostre entorn i sobretot sense necessitat de nedar a contracorrent és si més no, prometedora.

I llavors què ens frena? La por. La por paralitza. La por ens fa dubtar de tot. I en els temps que corren, la incertesa i la por van de la mà. Però, deixem de banda la paràlisi que provoca la por i analitzem la situació de forma objectiva:

Som professionals: si alguna paraula ens defineix a les dues és aquesta. Pregunteu a qui vulgueu del nostre entorn i no tenim dubtes que és l’adjectiu que més es repetirà.

Estem compromeses: amb tot el que fem. No sabem treballar a mitges. Som responsables i honestes.

Tenim experiència: 20 anys jugant a la primera divisió avalen les nostres carreres. Sabem el que hi ha i sabem com s’ha de jugar.

I per si fos poc, volem demostrar que les coses ben fetes, funcionen. No pot ser d’una altra manera, no? Potser sigui tot un acte de fe, però en temps de coronavirus cal encomanar-se a la justícia divina, perquè d’aquesta ens en sortirem, diferents, però ens en sortirem. Sempre ho fem. Nosaltres sempre ho hem fet.

Per què havia de ser diferent ara?

Georgina i Carol

Sense comentaris

Deixa el teu comentari

×